Moltes empreses aposten per un model híbrid que combina la presencialitat amb el treball en remot, després de la seva eclosió per la pandèmia
La regulació del teletreball compleix avui cinc anys en què aquesta modalitat —forçada per la pandèmia i minoritària abans del 2020— s’ha acabat consolidant, no sense algunes resistències, fonamentalment a les empreses més grans i en la seva modalitat híbrida, amb uns dies a l’oficina i altres a casa. Una normativa que diversos experts comenten en aquest reportatge que s’hauria d’aclarir per a una regulació millor.
De l’etapa de la pandèmia, en el pitjor moment van arribar a teletreballar més de la meitat dels dies el 16,2% dels ocupats, disparant les xifres que hi havia el 2019 amb només un 4,8% dels ocupats que duien a terme tasques des dels seus domicilis. Els percentatges s’han estabilitzat al voltant del 7,5% en el cas dels que teletreballen més de la meitat dels dies i un altre 7,1% que ho fa ocasionalment sota l’empara d’una normativa específica.
Hi ha uns 3,2 milions de persones teletreballant almenys ocasionalment, cosa que vol dir que del màxim d’1,91 milions de teletreballadors que es van crear fruit de la pandèmia, se n’han perdut 360.700 i en romanen 1,55 milions», recollia Adecco en un informe on assenyalava la diferència amb Europa. La bretxa respecte a Europa és de 9,7 punts (24,1% a la UE davant del 14,4% a Espanya), una distància que s’amplia a 41,5 punts si es compara amb Holanda, al capdavant del teletreball.
Llums, ombres i les seves perspectives de futur
El teletreball, després de la seva regulació normativa, ha comportat avenços significatius i aspectes positius, permetent a molts treballadors millorar la seva conciliació entre vida personal i professional, i impulsant en molts casos la digitalització de processos de treball que fins aquell moment es realitzaven de forma manual.
En resposta a aquesta nova situació de risc, tant la normativa laboral (article 20 bis de l’Estatut dels Treballadors) com de protecció de dades personals (article 88 Llei 3/2018) exigeixen a les empreses establir protocols interns concrets que garanteixin el dret a la desconnexió digital», comenta.
La recent STS de 4 de març de 2025 (Rec. 56/2023) ha clarificat dues qüestions importants, anul·lant, per ser contra legem dues clàusules d’una Acord de Treball a Distància (ATD) que permetien, d’una banda, canviar el percentatge de presencialitat de forma unilateral de l’empresa, i de teletreball, una cosa no permesa per la norma.
En definitiva, el teletreball segueix sent una eina molt valuosa per a les empreses, però la seva consolidació exigirà, al meu entendre, una regulació més clara i més seguretat jurídica, amb una cultura organitzativa basada en la confiança i una gestió proactiva dels nous riscos laborals de tipus emergent. Els llums del teletreball, com la flexibilitat, eficiència o la sostenibilitat, entre d’altres, entre d’altres, persisteixen.
El repte per als propers anys haurà de ser la integració d’aquesta modalitat de manera equilibrada, garantint tant la competitivitat empresarial com els drets de les persones treballadores.
Fuente: economistjurist.es
Vols saber com t’afecta la regulació del teletreball?
Truca’ns ara i parla amb un advocat laboralista a Mataró!
